La primera vegada que vaig parlar d’Ernest Shackleton va ser en un article d’octubre del 2008 a l’Avui , titulat “A l’inici de l’expedició”. Després, hi he recorregut repetidament, cada vegada que he necessitat recordar que l’ambició política de la independència era la més gran, però també la més difícil que una nació es pot proposar. L’anunci al The Times per buscar tripulació, que advertia de les dificultats inherents a l’aventura, m’ha estat una metàfora molt útil per frenar els entusiasmes excessius. Poques vegades, però, he esmentat que si bé aquella expedició a l’Antàrtida del 1914 al 1916 no va tenir èxit, en canvi el personatge és estudiat per les seves qualitats de lideratge a l’hora de fer possible la supervivència de tota la tripulació, atrapada durant 22 mesos al gel a l’illa Elefant, després que el vaixell naufragués.

DONCS BÉ, ARA potser és el moment de recordar la història sencera, no fos cas que a la primera de les moltes dificultats que comportarà el nostre camí de la independència, ens acloféssim.