Els darrers anys, les institucions de l’estat espanyol ens han perdut el respecte i creuen que la manera d’eliminar el ‘problema catalán’ no és tan sols sotmetre’ns, sinó humiliar-nos. Ens espolien, i llavors diuen que no, que encara hi ha superàvit. Ens escanyen, i encara diuen que malbaratem. Desprotegeixen les grans infrastructures culturals, i encara diuen que tenim una cultura feble. (El pressupost espanyol del 2013 preveu 11 milions d’euros en total per al Liceu, Palau de la Música, el Mercat de les Flors, el MNAC, el MACBA i el Teatre Lliure, mentre que a Madrid, tan sols la Biblioteca Nacional, el Museo del Prado i el Museo Reina Sofía n’apleguen més de 103.) I a l’ensenyament del català, hi passa igual. No en tenen prou de posar en qüestió el model d’immersió, sinó que converteixen el català en quarta llengua del sistema educatiu. Pura voluntat d’humiliació.
Ara, com que han comprovat que amb la humiliació no n’hi ha prou, sinó que això aixeca la revolta, hi afegeixen la voluntat explícita de dividir la societat catalana per raó de llengua ‘materna’ –això sí, sempre que sigui oficial a l’estat; per tant, a Catalunya pràcticament es redueix al català i l’espanyol–. Tots aquells que solen denunciar que la voluntat d’independència fa perillar la cohesió social, no paren de burxar per si poden dividir la societat catalana per raó de llengua. Les dades mostren ben clar i ben net que el problema no són, realment, els drets lingüístics –aquí tothom parla espanyol–, sinó que la intenció és desestabilitzar la societat catalana en un moment que necessita, precisament, la màxima cohesió. No sabem com acabarà un projecte tan mal educat de llei d’educació. Però la pedra de la discòrdia ja l’han llançada. I potser sí que torna més independentistes els qui ja ho són, però no ens enganyem: fa trontollar els qui encara hi rumien.
L’estat ataca amb falsos esborranys d’informes difamadors, amb lleis deslleials i amb tribunals parcials. Nosaltres ens defensem amb societat civil mobilitzada, amb eleccions democràtiques i amb projectes de prosperitat, justícia i dignitat. Potser si posen un guàrdia civil dins cada aula, si militaritzen el cos de mestres i si ens tornen a multar quan parlem en català per telèfon, guanyaran. Si no, el futur ha de ser nostre.
