Ara que la policia espanyola ja s’ha desentès definitivament de l’autoria de l’esborrany d’informe que va servir per desestabilitzar la darrera campanya electoral -i malgrat que a alguns res els atura i segueixen embrutant-, indigna el silenci que mantenen els que el van aprofitar per treure’n profit. Era perfectament esperable que des dels aparells de l’Estat, amb la complicitat de la premsa addicta, intervinguessin la campanya electoral. Però no era previsible que a Catalunya ens deixéssim entabanar per la provocació i que ens passéssim la segona setmana de la campanya adelitats en la versemblança o no de les insinuacions malèvoles i buscant inútils confirmacions i desmentiments a propòsit d’un document sense altra data ni signatura que no fos la del mitjà que el feia córrer. Si els dirigents de partits i els especuladors que des de les tribunes públiques es van enfilar dalt la difamació ara no tenen el coratge ni de disculpar-se -el mal ja està fet-, potser seria l’hora de publicar un recull precís de com s’hi van complaure.