Presentació del llibre “Què pensa Salvador Cardús“d’Ignasi Aragay, avui dimarts 18 al Col·legi de Periodistes a les 19:00 a càrrec de Vicenç Villatoro.

Si la primera batalla política després d’unes eleccions és establir un mapa de guanyadors i perdedors més enllà del que estableixen els mateixos resultats, la segona consisteix a dificultar el procés de constitució de govern. En el primer cas, cada força política es reubica en una posició no estrictament avalada pel nombres d’escons obtinguts, sinó pel seu valor de canvi. Només així s’entenen maniobres tan matusseres com que un partit amb nou diputats de 135 gosi demanar la dimissió del guanyador de les eleccions sense sentir-se ridícul. O que el més gran perdedor de les eleccions, en termes relatius, i des de l’esquerra, proposi un govern de concentració que inclogui la dreta-dreta i prescindeixi del líder del partit guanyador. Res de tot això és seriós, però està destinat a fer trontollar el projecte vencedor, que passa per un govern amb el suport de 71 diputats, és a dir, amb majoria absoluta.