No és el meu ofici fer pronòstics però, per bé o per mal, m’atreveixo a dir sense gaire risc d’equivocar-me que som davant del que serà un dels anys més estressats de la nostra vida. D’una banda, estrès econòmic i social, no tan sols per la crisi que –esperem-ho– tocarà fons i deixarà ferides socials profundes, sinó per les polítiques econòmiques europees, que centrifuguen els seus problemes cap a les perifèries més febles, i de la política econòmica espanyola –sí, diguem-ne “política”–, que centrifuga la seva incompetència cap als territoris més productius, com Catalunya, escanyant-nos fins a l’asfíxia. Com ha anat repetint el nostre govern, aquí les retallades ja han tocat os, mentre que a bona part de la resta d’Espanya tot just li han vist les orelles.