Segons la meva “teoria de l’iceberg”, el poder polític només és la part visible, i per tant la més vulnerable, del poder en general. El poder polític seria com la part dels icebergs que queda a la superfície y que no representa més que una petita proporció –una novena part– del conjunt la muntanya de gel que, metafòricament, constituiria el conjunt les relacions de poder en una determinada societat. El poder polític, doncs, només té una funció d’arbitratge. En canvi, el conjunt dels poders fàctics, en aquesta imatge marítima, queden representats per la part submergida. Uns poders fàctics que, lògicament, resten opacs a la mirada pública. El poder polític es converteix, doncs, en un intermediari entre, d’una banda la voluntat popular que s’expressa a les urnes i, de l’altra, els poders fàctics –econòmics, financers, mediàtics, administratius, culturals…– que poden actuar al marge de les lògiques de la representació democràtica.
Continue reading