Els anys d’abundància fàcil ens van convertir en una societat de moral distreta. Enmig de la laxitud ambiental, certament, hi havia persones rectes. Però la seva integritat, darrerament, havia hagut de mantenir-se en contra del corrent general. La seva honradesa era objecte d’escarni social, i només l’han vista premiada per les nits de son plàcid que proporciona una consciència tranquil·la, que déu-n’hi-do. El que hauria d’haver estat habitual, la common decency de què ens parlava diumenge a l’ARA Ignasi Aragay citant Orwell -tan pròpia de les classes modestes que havien fet virtut de les estretors quotidianes-, aquests anys de creixement ximple es va convertir en una heroïcitat quixotesca. Tot el que ara esclata no és d’ara: és de quan no hi havia crisi, de quan se suposava que anàvem tan bé que fins i tot ens esgarrifàvem que hi haguessin sous de només mil euros.
Continue reading