L’actualitat a debat amb Salvador Cardús, economista i professor de Sociologia a la UAB; Manuel Milian Mestre, periodista i assessor d’empreses; Eulàlia Vintró, professora de Grec de la UB, i Agustí Colomines, director de la Fundació CatDem i professor d’Història Contemporània a la UB-UOC.

Diu el gran jurista Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón –un dels pares de la Constitució espanyola– que “la nació és l’a priori de la democràcia”. Es cert: històricament, els pobles han esdevingut ens polítics no pas per procediments legals i democràtics, sinó a través de ruptures i annexions territorials, en processos generalment cruents. Què són França, Itàlia, els Estats Units, Espanya… sinó resultat de victòries militars, aliances monàrquiques, revolucions armades, guerres civils, genocidis culturals i lingüístics, processos violents de descolonització o defensa ferotge d’interessos econòmics territorials? Només un cop establertes, les nacions s’han dotat d’un marc jurídic per definir un sistema de drets i deures, en el millor dels casos, de caràcter democràtic.