En un cert sentit, lamento profundament que a les darreres eleccions italianes no hagi guanyat la formació que lidera el còmic Beppe Grillo amb una bona majoria absoluta. Hauria estat fantàstic que, deixant a part el període d’interinatge dirigit per Mario Monti, el populisme reaccionari de Silvio Berlusconi hagués estat substituït pel populisme indignat de Grillo. Així, d’una vegada per totes, hauríem pogut comprovar si, com diuen els qui el defensen, tenia propostes realment viables, capaces de plantar cara a un sistema polític moribund. I, és clar, propostes viables en el sentit de millorar tant el sistema democràtic com les condicions de vida dels italians.
Continue reading