Durant els anys de més estabilitat política, quan les majories parlamentàries a Catalunya eren perfectament previsibles, quan a l’horitzó només s’hi veia més de la mateixa cosa, la crítica política era qualificada de “pessimista”. Sempre em vaig defensar d’aquesta qualificació explicant que quan escrivia procurava deixar de banda el meu estat d’ànim personal. Si les meves anàlisis no anunciaven res de bo, no volia que fos a causa de cap mena de mal humor personal. Desgraciadament, i massa sovint, en els punts de vista públics s’hi detecten no tan sols estats d’ànim personals, sinó també ressentiments, revenges o complaences agraïdes. No estic suggerint pas que me’n surti del tot: només dic que intento evitar-ho.
Continue reading
Entrades recents
Piuladissa
- RT @capitadhoc: @salvadorcardus Amb un independentisme dividit l'Estat Ñ no necessita negociar. La seva estratègia d'anar asfixiant impunem… about 12 hours ago ReplyRetweetFavorite
- RT @CarlosVecino4: Here’s the opinion of a true progressist and democrat, fellow colleague MEP @SantAlfred We all know, by now, about the… about 12 hours ago ReplyRetweetFavorite
- RT @jaumeclotet: Em sembla molt interessant que quan un referèndum a Suïssa afecta una qüestió constitucional (com la prohibició de cobrir-… about 12 hours ago ReplyRetweetFavorite
- Absolutament cert. No sembla que hagin après res dels anys d’autonomisme. I de tots els anys que el van precedir. https://t.co/800SJGEmjF about 12 hours ago ReplyRetweetFavorite
- RT @herodot10: En Jordi Muñoz somia truites. Un govern independentista, per tenir èxit, no té altre remei que la unilateralitat. Qualsevol… about 12 hours ago ReplyRetweetFavorite