Entenc que el debat a Catalunya sobre el projecte de nova llei d’educació del ministre Wert, la Lomce, s’hagi centrat en la qüestió dels usos del català com a llengua vehicular. La llei afegiria riscos a un model d’immersió que ha funcionat mitjanament bé, però que podria espatllar-se si se’l posa en tensió. I, en aquest sentit, s’agraeix la defensa ferma que n’han fet la consellera Irene Rigau i el govern sencer. Tanmateix, la llei mereix altres objeccions tant o més de fons. N’hi ha de caràcter pedagògic. La llei parteix més de consideracions morals que no pas pròpiament educatives. Per això vol millorar la qualitat escolar a base de retornar a formes de pressió i control com els exàmens de nivell i les revàlides. Fa poc vaig tenir el goig de participar en una jornada on es presentava un model d’aprenentatge amb suport digital anomenatSupera’t . I, certament, allò sí que és una manera de respondre als desafiaments actuals, als antípodes de les solucions que proposa la llei del PP. Els reptes de l’escola d’avui en cap cas es resoldran a cop de (una altra) llei.