En temps de canvis radicals, el més difícil és deixar de veure el món que arriba segons els marcs de pensament antics i començar a entendre’l segons les traces d’allò que arriba. És per això que l’anàlisi del present s’ajusta malament a la clàssica dicotomia dreta-esquerra, i en canvi es divideix entre els qui veuen amenaçat l’ordre conegut, i els qui confien en la promesa de l’ordre que ha de venir. El que per a alguns és anunci de calamitats, per als altres és esperança de temps millors. No m’atreveixo a dir qui tindrà raó. Si els nous temps no acabessin d’arribar, hauran tingut raó els catastrofistes. Si l’eclosió del nou món es confirma, guanyarem els que hi apostem sense por.