No acabo d’entendre per què el Govern espanyol nega el propòsit de fons de moltes de les decisions que pren i de les reformes legislatives que du a terme. Només en alguna ocasió se’ls han escapat, en un atac incontrolat de sinceritat, les veritables intencions. És el cas del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, en afirmar sense embuts que l’objectiu –o un dels objectius– de la nova llei d’educació era “espanyolitzar” els nens i nenes catalans. Després ha dit que lamentava les seves paraules, però no s’ha pronunciat sobre la voluntat d’aconseguir-ho. O és el cas del ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, que, interrogat en seu parlamentària per la no-renovació de la càtedra Príncep d’Astúries a la Universitat de Georgetown a la doctora Clara Ponsati, va acabar reconeixent que es tractava de censura ideològica.
