Entendre’ns, i explicar-nos
Els debats sobre l’educació universitària han arribat, ja fa un cert temps però cada vegada de manera més generalitzada, als mitjans de comunicació i la resta d’espais públics. Això és bo. Hem estat tradicionalment víctimes –voluntàries- d’una certa opacitat sobre el què fèiem a la Universitat, confiant que el prestigi acadèmic donat per descomptat ja s’ocupava de cobrir tot el que poguéssim fer amb una patina de legitimitat indiscutible. Ara, per dir-ho així, es ventilen els nostres afers en públic com mai no havia passat, i poc a poc es va enrunant aquella idea de l’acadèmia com a una torre d’ivori. I encara no hem arribat al final del procés, que és de preveure que anirà més a fons, serà més cruel i ens inquietarà i incomodarà encara molt més...
