Sorprenentment, l’espai de representació democràtica on Catalunya ha estat present des d’una més gran transversalitat ha estat a Europa. Junqueras, Romeva i Tremosa, han estat un trio extraordinari per a difondre els interessos catalans. Allò que no ha estat possible de portes endins, ha estat possible de portes enfora. Que ningú no digui que a Europa no ens coneixen, perquè coneixen bé Junqueras, Romeva, Tremosa i, darrerament, també Badia. I com que han fet una feina extraordinària, a Europa ens consideren extraordinaris.
I, ara que falta un any per a les eleccions, caldria garantir que aquesta potència associativa i solidària es repetís i, si fos possible, es multipliqués. I, per assegurar-ho, la millor manera seria una única candidatura catalana. Representaria un gran missatge cap endins i cap enfora. Els candidats s’haurien de triar en aquesta perspectiva de col·laboració parlamentària, i els programes podrien tenir un accent comú, a més de les tonalitats particulars de cada representant.
Caldria saber ser presents a Europa amb una sola veu en allò que serà el gran desafiament català dels dos o tres anys vinents. Necessitem aquesta empenta al Parlament d’Europa, amb una feina tan excel·lent com la que han fet els parlamentaris que he esmentat. Caldria que els catalans sabéssim que els nostres partits, quan es tracta del país en hores decisives, poden actuar amb la mateixa generositat que ens solen demanar als ciutadans. I una única candidatura catalana a Europa també ens ajudaria a recuperar la confiança en els partits que fossin capaços d’aquest sacrifici. Difícil? Imprescindible!