Aquestes darreres setmanes, el país ha estat molt pendent d’una conversa privada de poc més de dues hores. Molts hi han buscat informació secreta, en la confiança que allò que es deia en la intimitat havia de ser més veritat que allò que es confessa en públic. I el disgust ha estat de dimensions siderals. De creure que se sabria què s’amagava a sota d’algunes catifes, els qui l’han escoltat s’han trobat, amb permís de Kundera, amb “la insostenible lleugeresa del parlar”. Les converses privades poden contenir tanta veritat i tanta mentida com els discursos en públic, i només darrere de l’aparent lleugeresa de les paraules s’amaga l’evidència d’uns fets contundents.