La magnitud de l’empresa i la velocitat i determinació amb què avança l’anomenat procés de transició nacional a Catalunya crea inquietud als qui no participen de l’emoció que l’acompanya. És fàcil ferse’n càrrec. L’abandonament de l’autonomisme constitucional per una aspiració clarament sobiranista, sense les ambigüitats de les que tant s’havia acusat al nacionalisme, no és fàcil de pair pels que se sentien compromesos amb el model anterior, o simplement pels que hi tenien interessos directes. A més, la rotunditat de l’aposta sobiranista ha traslladat totes les ambigüitats a l’altre camp.