Crec que hi ha dues dades particularment rellevants del discurs d’ahir del president Mas, derivades no tant del mateix contingut, sinó per raó de les expectatives creades des de fora. En primer lloc, cal destacar que no fes explícit cap titubeig en relació al full de ruta establert fins ara sobre el procés de transició nacional. Les molt rellevants pressions rebudes –de manera gens casual– en vigílies del debat de política general i que podien haver fet preveure la introducció d’algunes ambigüitats en el seu parlament, no van produir cap efecte: la consulta segueix compromesa pel 2014. I d’unes possibles eleccions plebiscitàries –no desitjades pel president–, no tan sols va desaparèixer la referència al 2016 que havia generat tantes especulacions fa quinze dies, sinó que no va excloure que fossin anticipades i tot.