Una de les crítiques que s’han fet al moviment per la independència de Catalunya -generalment, amb paraules menys amables que les que jo faré servir- és que ha creat una nova hegemonia que fa molt difícil, per no dir impossible, la lliure expressió dels que no en formen part. I, molt particularment, s’ha posat l’accent en el presumpte paper que han exercit els mitjans de comunicació -especialment els públics- per crear un clima “asfixiant”.