La gran velocitat amb què avança el procés de la transició nacional cap a la independència de Catalunya en dificulta l’anàlisi, la comprensió i el control. Quan hagi acabat ja tindrem temps per a estudiar-lo a fons. Però ara mateix el procés segueix més la lògica d’una guerra de guerrilles que no pas la d’una batalla guiada per un estat major. Progressa més per la força resultant d’una suma de vectors imprevisibles, que no pas segons un pla racionalment traçat. Em refereixo a les múltiples iniciatives heterogènies d’una societat civil fragmentada; a les vacil·lants tàctiques polítiques a curt termini i sense visió estratègica dels partits o a les respostes contradictòries dels actors contraris a la independència, que van des d’especular amb terceres vies incògnita fins a la pura i dura provocació, passant pels intents de demonització del sobiranisme.