Max Cahner va perdre la conselleria de Cultura a l’acabar el primer govern de Jordi Pujol, el 1984. No pas per haver completat la magna obra que havia iniciat, ni per cap error en els plànols. Més aviat, per haver anat massa de pressa i massa lluny, comptant només amb una gran intel·ligència constructiva -i els millors col·laboradors disponibles-, massa agosarada per al seu temps. I, sí, amb un caràcter gens donat als pactes i les mitges tintes. Va, diguem-ho: els mandarins de la cultura d’esquerres que creien que el 1980 el país els havia pres allò que era seu, li van fer la vida impossible.