Diu André Leroi-Gourhan a Le geste et la parole : “El fet humà per excel·lència és potser menys la creació de l’eina que la domesticació del temps i de l’espai; és a dir, la creació d’un temps i d’un espai humans”. És per això que, quan m’he ocupat de qüestions educatives, he reprès les consideracions sobre l’organització del temps quotidià -n’havia fet la tesi- com a eina fonamental de domesticació de l’experiència i de la consciència. És a dir, he defensat la utilització dels horaris domèstics com a instrument per a la transmissió d’una determinada concepció del món, o d’això que ara s’ha convingut a anomenar valors.
Continue reading