En l’edició facsímil del llibre del meu avi, Salvador Cardús i Florensa (1900-1958) -un historiador autodidacte-, Terrassa durant la guerra separatista dita dels segadors, publicat per primera vegada l’any 1971, he tingut ocasió de rellegir una sucosa citació del famós don Gaspar de Guzmán i Pimentel, comte d’Olivares i duc de San Lúcar (1587-1645). Aquest personatge, conseller del jove Felip IV, el 1625 va escriure un Memorial que és tot un programa polític i alhora l’estratègia per realitzar-lo. L’estratègia, esclar, que va causar aquella guerra separatista de 1640. La citació de la qual parlo, rellegida ara, posa de manifest dues coses importants. Una, que el nacionalisme espanyol segueix sent hereu del pensament absolutista i assimilacionista amb què el comte d’Olivares entenia Espanya, sense que hagi evolucionat en el que és fonamental:
