Nota d’aclariment sobre una intervenció meva al “Bon dia Tarragona” de dimecres 11 de desembre
Arran d’una crònica desafortunada publicada al Nació Digital de Tarragona -finalment retirada- i per com ha encès la xarxa amb tota mena de desqualificacions, em veig obligat a fer uns aclariments sobre la meva intervenció de no més de vint minuts en ocasió de l’acte de presentació del document “Estatuir Catalunya” a la Cambra de Comerç de Tarragona.
No entraré en tots els detalls, però sí en dues afirmacions que se m’atribueixen i que són greus. Primer, l’afirmació que el meu desig és “l’encaix Catalunya a Espanya”. A Tarragona hem parlat de les relacions que hauria de tenir una Catalunya independent amb el món i Europa, Espanya inclosa. He insistit a dir que en un món globalitzat era inimaginable un escenari d’aïllament. Que amb Espanya hi havia vincles econòmics i personals que calia atendre. I que, d’altra banda, els futur escenaris de relació -no he concretat més- ja no passaven necessàriament pels Estats. He recordat que el catalanisme històricament havia intentat trobar acomodació a Espanya sense èxit, i que si Espanya hagués ofert alguna opció d’encaix -en el passat- que hagués respectat la nació catalana, potser no hauríem arribat on som ara.
En segon lloc, i respecte d’una “independència sense independentistes”, he explicat que un dels aspectes interessants del procés era el pas tan ràpid de molta gent a voler la independència sense haver passat per un independentisme ideològic. És a dir, que es tractava d’un independentisme pragmàtic -he fet servir aquesta expressió literal-, i he posat l’exemple de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que havia declarat que votaria a favor de la independència sense ser independentista.
No vull valorar la mena de reaccions que s’han produït, però sí que voldria fer notar que aquesta mena d’actituds posen de manifest les moltes possibilitats d’èxit de l’estratègia que ja va anunciar José María Aznar, en el sentit que “abans de trencar Espanya, es trencaria Catalunya”.
Salvador Cardús
Terrassa, 12 de desembre de 2013
