Sobre les qüestions morals no solc tenir criteris generals i absoluts i, a més, em resisteixo a fer judicis tancats sobre els criteris que són discrepants dels meus. Vull dir que per valorar una conducta no tan sols crec que cal considerar el cas individual i les circumstàncies particulars que han portat a la presa d’una decisió concreta, sinó que sense una certa possibilitat d’empatitzar amb l’altra persona, és a dir, d’intentar posar-nos a la seva pell, no ens hauríem d’atrevir a dir-ne res de definitiu. I no és que estigui defensant cap mena de relativisme moral sinó tot el contrari: crec que la nostra vida assoleix tot el seu sentit quan està orientada per una reflexió ètica serena, traduïda en un comportament moral exigent i crític, com més coherent millor.