Entrevista al web de la Facultat de Lletres de la UdG
El passat divendres 17 d’octubre a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona va tenir lloc el debat “Els estudiants d’avui i la docència universitària” i tenia com a ponents a Joan Manuel del Pozo, Marina Garcés i Salvador Cardús.
Durant les aproximadament tres hores que va durar l’acte, els ponents van exposar, defensar i debatre les seves idees i reflexions sobre el paper de les humanitats en la docència, el paper de les universitats a la societat d’avui dia i l’evolució dels estudiants universitaris.
El Sociòleg, periodista, escriptor i actual professor titular en Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Salvador Cardús, ens va respondre una sèrie de qüestions sobre la seva intervenció i visió sobre el tema:
– Quina creus que és la importància de l’ensenyament de les humanitats i per què?
A hores d’ara, és una evidència molt compartida, que els coneixements associats a les humanitats tenen un impacte molt positiu en les competències generals dels individus. Per tant, no és estrany que moltes activitats professionals cada vegada incorporin diferents elements humanístics en la seva formació.
Les humanitats tenen sentit per elles mateixes, perquè sinó les posem només al servei d’alguns. Com va dir Gregorio Luri en un article “Les humanitats han de servir per ser capaços de sortir de la barbàrie que tenim tots a dintre de nosaltres mateixos”.
–Com creus que evolucionarà l’ensenyament de les humanitats?
Hi ha un perill amb que es troba tothom. Quan ens sentim en risc o acorralats a vegades s’adopten actituds defensives que encara tanquen més les pròpies posicions aportant així una visió més negativa de les coses. Per tant, el pitjor que podria passar a les humanitats és que vista aquesta situació de risc o crisi, en què sempre han estat, es tanquessin en elles mateixes en una mena de defensa numantina i en una mena d’argumentari de valor suprem que tenen les humanitats. A títol personal, veig que a les universitats hauríem de ser capaços de sortir de les nostres àrees d’especialització i impregnar altres àmbits de coneixement. És a dir, hauríem de ser capaços de fer assignatures d’humanitats en altres especialitats com la medicina o el dret. El millor seria dur a terme aquesta política de transversalitat.
– Quin és el camí a seguir per les universitats? Què creus que és el què la societat els hi demana?
La universitat no ha de dur a terme una mena de defensa i acomodar-se. El que s’ha de fer és entendre el què demana la societat i posar-hi de la nostra part. Cal canviar, és urgent entendre quines són les necessitats socials. Hem de saber donar una resposta per tal de preservar allò que tenim de fonamental.
Si s’ha volgut generalitzar tant els estudis universitaris, hem d’entendre que la universitat no és només aquell lloc d’excel·lència i de vocació intel·lectual. És un lloc de formació més generalista i hem d’entendre que és diferent a anys enrere.
Una vocació intel·lectual és el resultat d’una decisió personal exigent i per tant hem de donar sortida a aquestes actituds exigents. Ens hem trobat que actualment la universitat no satisfà als qui no tenen gaire ambició i també és realment decebedora pels qui en tenen molta.
