De totes les festes del calendari, vistes amb els meus ulls, l’única que conserva tota la seva força social i tot el seu sentit és Nadal. Des del punt de vista social no seria gens difícil posar en evidència l’excepcionalitat de l’acceleració i la densitat dels intercanvis socials que es produeixen aquests dies, bé sigui amb el pretext de la tradició, bé sigui amb la pulsió comercial que en treu profit. Pel que fa al sentit, en la mateixa arrel de la festa religiosa ja hi trobem l’expressió de totes les contradiccions, de totes les febleses i fortaleses, i de totes les ambigüitats que conformen la naturalesa humana. No em sembla estrany que Nadal ens segueixi captivant com ho fa, fins i tot quan es viu despullat de la seva dimensió cristiana.
AQUESTS DIES M’HA ARRIBAT a les mans un petit llibret, L’encís de Nadal, publicat per l’Editorial Estel a Barcelona el 1948 en la seva tercera edició, i en el qual apareix com a editora M. Montserrat Borrat, la mateixa persona que hi fa l’antologia de poemes. Il·lustrat amb boixos de Josep Maria de Castellar, el llibret recull una norantena de versos i poemes de Nadal -complets o fragments- de setanta-cinc autors diferents. Doncs bé: en la seva lectura em sembla trobar-hi una prova suficient d’aquesta singular capacitat del Nadal d’inspirar les més belles expressions de fe religiosa i, alhora, d’aprofundir de manera colpidora en la condició humana i en el món que és capaç de crear.
mentre el món dormia”.
Jesús és nat”.
que no en el dia clar”.
arrencarà a plorar”.
negra i sangonent?”
ell continuava rondinant al llit”.
Però avui havia decidit no parlar del procés…
NADAL, DONCS, ÉS CAPAÇ de condensar en la seva enorme potència simbòlica dolor i bellesa, desolació i esperança, denúncia i ingenuïtat, indignació i admiració, feblesa i potència… Per tot això és una festa tan diferent de totes les altres. Per això és l’única festa que fa esclatar la música per tot arreu i és l’única que fa dir versos dalt de la cadira a casa. I per això ja és, potser, l’única i l’última festa de veritat que ens queda. Bon Nadal.
