Fer un Cameron
Tres consideracions de final de la campanya municipal. La primera, per fer notar la barreja d’agressivitat i de desconcert que hi ha hagut en els missatges electorals, especialment en el cas de la ciutat de Barcelona, com a conseqüència de la imprevisibilitat dels resultats. Aquesta incertesa ha afectat a l’hora de preveure el guanyador i fer possible el tradicional “tots contra un”. I no obstant això, a més a més, sota l’impacte de l’error de previsió de les enquestes en els resultats de les recents eleccions britàniques. Fins al punt que, amb bon sentit de l’humor, ja hi ha qui espera que aquest diumenge Xavier Trias també faci “un Cameron” a Ada Colau.
La segona observació és per assenyalar que els partits més tossuts a negar una interpretació de les eleccions municipals en clau sobiranista catalana, com el PP i Ciutadans, són els que més han recorregut a fer-ho en clau sobiranista espanyola, tant en els missatges com en les imatges. Fins i tot, això s’aplicaria als intents de vincular la figura de Pablo Iglesias a les candidatures que, diuen, han nascut “des de baix”.
La tercera constatació és que, a l’hora de disputar-se l’espai polític, tots els partits i les organitzacions recorren a les estratègies de mercat més tradicionals, sense cap mena d’excepció. I, en tot cas, sembla curiós que, en els debats entre partits, ningú no hagi demanat transparència sobre l’origen dels fons per pagar les campanyes. Esperem que ho facin els organismes corresponents.
