El lector m’haurà de permetre que faci un exercici d’autocrítica gremial. Em refereixo al fet més que lamentable que els analistes socials i polítics es deixin –ens deixem?– portar cegament per les seves preferències polítiques i ideològiques, o dit més cruament, pels prejudicis i interessos no confessats, fins al punt de menystenir els fets que pretenen comentar. No diré si aquesta és o no la tònica general d’articulistes i tertulians, ni assenyalaré cap mitjà ni cap persona en …