El misteri de la Plaça Nova

M’ha interessat molt l’article que va publicar fa una setmana en aquest diari el senyor Alberto Sánchez, representant del Grup Municipal de Ciutadans al Districte 1, segons deia la signatura i a qui no tinc el gust de conèixer. I em va interessar perquè incideix en un d’aquests grans misteris que amaga la ciutat, però no als afores i enmig de les boscúries com semblaria lògic, sinó al bell mig del centre urbà i a la vista de tothom.

Em refereixo, per enèsima vegada en aquestes pàgines, a l’enigmàtic cas del Vapor Gran i la Plaça Nova, digne de merèixer l’atenció d’un bon guionista d’aquests que ronden per l’antic hospital de tuberculosos, ara -entre d’altres- dedicat al cinema de por. El cas és que Alberto Sánchez, que n’està molt més al cas que no pas jo perquè ha seguit totes les peripècies, en resum, demana explicacions de com està l’assumpte. I la seva petició em consola, perquè jo també fa setmanes que les volia demanar, però pensava que potser la distància m’havia fet perdre alguna cosa rellevant.

La meva curiositat es va tornar a desvetllar a partir de la informació que va publicar Diari de Terrassa el 12 d’agost d’enguany, en la qual es deia que la comissionada per l’alcalde per buscar solucions a la Plaça Nova i el Vapor Gran havia exposat les seves conclusions en una reunió a l’Ajuntament. “Un espai més còmode, accessible i ombrejat”, titulava el diari. I com que em va semblar que com a idees, després d’un any de treball intens, eren més aviat justes o, pitjor, òbvies, vaig considerar que em calien més detalls. Immediatament, doncs, vaig buscar l’informe de la senyora Itziar González que imaginava acabat i penjat al web de la transparència de l’Ajuntament. Per a qui no n’estigui al cas, aquesta persona -un dels tres nomenaments de confiança de l’alcalde per a assessoraments especials- va ser contractada el 20 de juliol de 2015, amb dedicació exclusiva, per un sou anual de 50.285 euros bruts. Un any llarg sembla suficient per acabar aquesta feina per a la qual se suposa que a més deu haver comptat amb suport administratiu. Doncs bé: no vaig trobar res al web de l’Ajuntament i vaig procedir a demanar informació -amb la signatura electrònica de rigor- a través de la pàgina de transparència amb data 13 d’agost. D’una banda, demanava on podia consultar l’informe que s’havia presentat amb les solucions llargament estudiades i discutides participadament amb el veïnat i els comerciants. I, d’altra banda, preguntava si, havent acabat la feina, la senyora González ja havia deixat el càrrec. El 30 de setembre, finalment, vaig rebre resposta. A la reunió de què havia parlat el Diari de Terrassa, em deia el senyor alcalde, només s’havia presentat un quadre resum de les accions per als propers anys, una informació que era d’ús intern “per a la coordinació de totes les àrees i serveis implicats”, i que més endavant ja se n’informaria públicament. I, pel que fa a Itziar González, se m’informava que s’havia decidit que seguís prestant els seus serveis professionals.

El fet que ara el senyor Alberto Sánchez digui que no en sap res és el que em porta a tractar el cas de la Plaça Nova i el Vapor Gran com un veritable misteri, com deia, digne d’una pel·lícula d’enjòlit.

Per prudència, no faré cap judici sobre la situació. Però, per decència, potser ja seria hora que govern o oposició donessin o exigissin alguna explicació raonable sobre aquesta història que, no sé què en pensen vostès, però jo trobo que ja dura massa.