El que és propi de les societats obertes, plurals i avançades és saber mantenir la cohesió cívica malgrat les profundes i consistents divisions ideològiques i d’interessos. És cert que la defensa d’aquesta cohesió –entesa com la preservació d’un cert sentiment de pertinença– és també el seu més gran desafiament. Però, entre altres mecanismes, les noves tecnologies de la comunicació han esdevingut el més sòlid instrument al servei de la gestió d’aquesta diversitat. O, anant encara més enllà, es podria afirmar que han estat aquestes mateixes tecnologies les que han permès avançar en la complexitat de les formes de relació social sense que s’hagin produït les ruptures socialment irreparables que els profetes de calamitats solen anunciar davant de qualsevol novetat. I en qualsevol cas, des del meu punt de vista, més complexitat significa assolir i preservar unes cotes de més llibertat, individual i col·lectiva, a les quals de cap manera ja no seríem capaços de renunciar….