Va de llibertat d’expressió
Fa temps que em demano com és possible que la societat catalana visqui immersa de fa deu anys en un gran debat polític amb un grau de mobilització social que supera totes les proporcions conegudes al nostre entorn occidental, i que desafiï un ordre democràtic establert des d’una altra expectativa radical però no menys democràtica, i que determinats àmbits socials segueixin fent l’orni, com si no passés res. Molt particularment, em refereixo al món universitari que, amb poques excepcions, viu d’esquena a aquest repte polític i social….
