L’altra ‘basquitis’
Sempre hi ha hagut al nostre país una crítica política al que s’havia dit, en to burleta, la basquitis catalana. Des de les posicions políticament moderades –a dreta, esquerra i centre– es menystenia qualsevol comparació amb el cas basc. I és cert que en els ambients nacionalistes es parava molta atenció a la política basca i als seus lideratges. La simpatia cap a Juan José Ibarretxe encara és un fet, com abans l’havia suscitat Carlos Garaikoetxea i després ho ha fet Arnaldo Otegi. Aquesta admiració inquietava perquè deixava els polítics catalans en una posició nacionalment covarda. Recordar ara el vot positiu de CiU i PSC a la llei de Partits del 2002 que va permetre la il·legalització de Herri Batasuna, o les posicions tímides amb el tancament d’ Egunkaria el 2003, l’únic diari en èuscar, encara fa mal. Però, sobretot, es denunciava amb energia l’existència d’una certa fascinació d’alguns sectors minoritaris i radicalitzats pels estils de lluita a Euskadi. D’allò encara en queda una petjada en el llenguatge, la gestualitat, la indumentària i els pentinats de l’independentisme d’extrema esquerra…..
