Quan Espanya hi era a temps
Quan a la tardor del 2005 es va portar el projecte de nou Estatut a Las Cortes amb el 89% dels diputats del Parlament de Catalunya a favor, Espanya encara hi era a temps. A temps, esclar, de resoldre un encaix constitucional que el temps havia anat deteriorant, especialment durant els quatre anys de majoria absoluta del Partit Popular de José María Aznar. La reforma de l’Estatut era la resposta a l’erosió constant i la deslleialtat constitucional produïda sobre l’autogovern de Catalunya, pensada més com un dic protector que no pas com un nou horitzó. Maragall i l’ERC d’aleshores estaven convençuts de la comprensió del PSOE de Zapatero i de la pròpia força a Espanya. Però van optar per passar el ribot, per convertir la derrota en una humiliació –fins i tot del mateix Maragall–, i per aprofitar l’oportunitat per acabar d’enrunar el vell pacte autonòmic……
