Ens volen derrotats, però no espanyols
Quan semblava que el dia ja ens havia donat la ració quotidiana de xarop de bastó amb l’avís de la ministra de Defensa sobre la conveniència d’intervenir tv3, ahir dijous encara apareixien aquests d’Hostetur de Múrcia per dir-nos que premiaran a més de 200 policies dels que van venir a estovar-nos el 1-O amb un cap de setmana a la Manga del Mar Menor amb tota mena d’afalacs pel seu servei a favor de la unitat de la pàtria.
No els vull espatllar la festa, però Hostetur, i en general tots els nacionalistes espanyols que no paren de burxar-nos, haurien de saber que no és el mateix evitar que Espanya es trenqui que treballar per la unitat d’Espanya. Vull dir que la Policia Nacional i la Guardia Civil -amb poca fortuna, tot s’ha de dir- van ser uns mesos a Catalunya per impedir-ne l’emancipació, cert. Però el seu pas pel país i l’empremta que hi va deixar no va pas servir per reforçar la unitat amb Espanya, sinó tot el contrari: la va acabar d’esquerdar, i em temo que irremissiblement.
La manera com el govern espanyol, en connivència amb tots els aparells d’Estat –com ha reconegut explícitament Mariano Rajoy-, vol impedir la independència de Catalunya, no està al servei de la unitat, sinó de la submissió i derrota total dels catalans rebels. I si la repressió, les amenaces i els insults poden ser eficaços a l’hora de retardar-ne l’emancipació, en canvi, acceleren la ruptura emocional dels catalans amb Espanya. La ruptura emocional, i com em deia un lector, la ruptura moral, que encara és més definitiva i irreparable.
En resum: la seva repressió, la voluntat d’humiliar, a males, ens podria arribar a fer callar un temps. Però en cap cas ens farà espanyols.