Apagar el foc amb la gasolina que l’ha encès

Ara es parla molt dels intents d’humiliació de l’independentisme i els seus líders per part dels aparells de l’Estat espanyol com a estratègia de propaganda per desacreditar-lo, negant la dignitat de l’objectiu, dels mètodes i de les persones que s’hi senten compromeses. És així. Tanmateix, crec que és molt convenient recordar que l’ordre dels factors ha estat l’invers. És a dir: va ser l’intent d’humiliació allò que va provocar el clic mental que desencadenaria la resposta independentista.

Encara el 2005, una gran majoria de fins al 89% dels diputats del Parlament es conformava –ERC inclosa- amb una reforma de l’Estatut de 1979 que, probablement, ens hauria encaixonat a Espanya 25 anys més. Però el fracàs d’aquella reforma en què no es va aconseguir cap dels propòsits buscats –també cal recordar que només ERC en va deixar constància votant-hi en contra, amb resultat d’expulsió del govern de Pasqual Maragall-, ja va ser vista llavors com una oportunitat per acabar amb les pretensions encara autonomistes –però sempre vistes amb desconfiança- del catalanisme.

Tothom recorda la primera provocació de part d’Alfonso Guerra i com va riure’s del nou Estatut, assegurant que li havien passat el ribot i que no en quedava res. I el van seguir una bona colla de barons socialistes en aquest intent d’humiliar els catalans. Llavors va venir la campanya de recollida de signatures del PP, i la seva ignominiosa campanya electoral andalusa de 2014. Total, que de 2006 ençà, se’ls en va anar la mà de la humiliació, fins a la gran eclosió de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010, rebatent allò que els catalans, de més mala que bona gana, havien referendat el 2006.

El setembre de 2011 vaig tenir una llarga conversa a París amb el politòleg francès, Bertrand Badie, que em va donar pistes sobre el paper desencadenant que havia tingut la humiliació en les revoltes de la “primavera àrab”. I, a més d’altres autors, vaig anar a parar a l’obra clau d’Evelin Lindner: Making Enemies. Humiliation and International Conflict (2006). Vaig exposar la meva tesi sobre el paper de la humiliació com a desencadenant de l’eclosió independentista al Simposi “Espanya contra Catalunya” de 2013 i publicada el 2014.

Com deia al principi, han oblidat l’ordre dels factors. Voler matar l’independentisme humiliant-lo és com voler apagar un foc tirant-hi la mateixa gasolina que l’ha encès. És difícil superar tanta estupidesa política!