Ho puc entendre –que no justificar- gairebé tot. Fins i tot, entenc les raons de la resposta autoritària de l’Estat a l’hora de defensar la “unitat de la pàtria”, un terme que, més que un sentiment de pertinença honorable, emmascara una xarxa de grans i inconfessables interessos, de patrimonis sucosos, de famílies i d’empreses que fa anys -a vegades segles- que en viuen prescindint de la meritocràcia i del mercat. La nostra independència començaria a esfilagarsar aquesta xarxa tan espessa, i se’n defensen amb les ungles. Tot comprès.
En canvi, no puc pair tots aquells que, davant dels abusos de poder, dels empresonaments, de les imputacions i dels exilis, davant de registres i les requises de documents, de les escoltes policials de converses privades, de les prohibicions de manifestar-se, davant d’amenaces judicials –un nou camp d’acció dels jutges espanyols-, de les gravíssimes usurpacions de la legitimitat democràtica del Govern i el Parlament de Catalunya, de les aplicacions il·legals de la llei per a controlar els recursos que administràvem els catalans, de les provocacions mediàtiques fonamentades en la mentida, el fals testimoni, la falsificació o la manipulació…, et responen: “estaven avisats”, “estàveu avisats”.
I no ho puc pair per dues raons. Una, perquè si mai aquests abusos s’han aplicat als meus adversaris polítics, m’he sentit totalment compromès a denunciar-los i a defensar els seus drets. La defensa dels drets civils, de la llibertat d’expressió, és un valor tan gran que està per sobre de qualsevol discrepància. Però, i en segon lloc, perquè el fet d’haver “estat avisats”, no tan sols no disculpa la brutalitat de l’Estat, sinó que encara fa més heroic el comportament compromès dels que són a la presó, els exiliats, els perseguits, els mobilitzats, o els que assumeixen riscos pel fet de dir la veritat.
Estaven avisats? Estàvem avisats? Raó de més per sentir indignació per la brutalitat d’aquest Estat autoritari, antidemocràtic, justicier i venjatiu. I sí: precisament perquè estàvem avisats, ho havíem de fer, i ho haurem de seguir fent.