Hi haurà un temps per a fer memòria
Hi ha moments a la vida que no és possible mantenir-se al marge del compromís i no dir a quin costat s’està de la Història. Hi ha dies en què un no pot rentar-se les mans davant dels grans dilemes. Hi ha ocasions en què és inútil exhibir pureses morals si resulta que faciliten el camí de la injustícia. Hi ha circumstàncies en què la mentida, la demagògia o el cinisme fan molt de mal i es claven com un ganivet esmolat. I avui, dijous 22 de març, és un d’aquests dies.
Hi ha, també, oportunitats que permeten mostrar què és la dignitat, instants en què se sap què és actuar amb honorabilitat, assumir responsabilitats. Hi ha vegades en què es pot ser conscient de les conseqüències no previstes del que es decideix, i de com es pot actuar amb visió de futur. Com la d’avui, dijous 22 de març.
També hi ha dies d’infàmia, com demà divendres, 23 de març, quan els tribunals voldran castigar la lleialtat a la voluntat del poble, quan els còmplices de la injustícia s’excusaran dient que els empresonats estaven avisats, quan milers de mirades, sempre propenses al moralisme fàcil, giraran la cara fent veure que no veuen la ignomínia.
I, finalment, hi haurà un temps per fer memòria, i en què recordarem on era cadascú. I aquest temps no queda lluny, i per això el record serà molt viu. Potser serà un temps de perdó. Però no serà temps per a l’oblit.