Això de la coherència…

Qui pot defensar la incoherència en política? Ningú, és claríssim. Ni en política, ni en cap altre terreny.

Però, ai amics! Llavors arriba la realitat, que sol ser tossuda, i cal tractar-hi, negociar-hi, i si es vol anar a algun lloc, transigir-hi. Fins i tot quan ets al govern amb majoria absoluta i no depens de ningú més, llavors et toca tractar amb la realitat dels poders fàctics que se’t posen de cul, de les minories que es revolten, dels imprevistos que no tenies al programa, de les crisis que no estaven anunciades… En aquestes situacions, els teus principis poden i han de ser una guia, una estrella Polar, si es vol, però el camí fa revolts, i hi ha penya-segats, i corriols que s’han perdut… Els camins rectilinis, dibuixats a cop de coherències de ferro, només existeixen dibuixats en mapes imaginaris.

Però quan has d’avançar per terrenys amb camins que no estaven dibuixats, amb obstacles amb què no comptaves, la coherència esdevé mera obstinació. Una obstinació justificada per una ètica impecable, feta de grans principis, però indiferent a les conseqüències no volgudes del ser inflexible. I la inflexibilitat mai no és humil, ni que se n’emmascari: sempre és arrogant. Sempre s’havia dit allò tan terrible de que l’infern està empedrat de bones intencions.

Sí, ja ho sé. A vegades la realitat és una bona excusa per renunciar als principis. I llavors, l’única mesura que tenim en política són els resultats de la nostra acció, sovint només avaluables en el mig i llarg termini.

Certament, dijous 22 no m’hauria agradat ser a la pell de Jordi Turull que arriscava la seva llibertat per poder mirar els ulls de les seves filles; ni a la pell de Marta Rovira a l’hora de decidir un exili incert per assegurar una llar per a la seva filla; ni a la pell de la CUP, la coherència intocable de la qual -sobretot, no els pressioneu, que es neulen- feia les delícies del bloc del 155. Coherències i responsabilitats distintes la força de les quals a l’hora d’aconseguir la República només podrem valorar d’aquí a un temps.