Present contra passat

La Vanguardia

El cas de la investigació a qui fou vicepresident segon i ministre d’Economia dels governs de José María Aznar, Rodrigo Rato, per possible frau fiscal, alçament de béns i blanqueig, ofereix una magnífica oportunitat d’analitzar com es fabrica la memòria social. En les línies que seguiran no interessarà el cas particular del senyor Rato ni, encara menys, la seva culpabilitat o innocència. Però comprendre la gènesi dels processos de rememorització social pot explicar per què sembla que ningú no necessita que s’acabi la investigació iniciada pel jutjat de guàrdia número 35 ni que hi hagi una sentència per condemnar el sospitós.

Particularment, sorprèn l’extraordinària facilitat amb què s’ha imposat un relat mediàtic que podríem qualificar d’escàndol retrospectiu. Vegem-ho. El senyor Rodrigo Rato s’havia caracteritzat per la duresa a l’hora de condemnar el frau fiscal i en contra de les amnisties fiscals dels governs socialistes…………….

 

Il·lustració per OSCAR ASTROMUJOFF

Pot llegir l’article al web de La Vanguardia clicant AQUÍ.