Contra tot, a favor de res

Fa quinze dies sabíem que McDonald’s obriria un nou establiment a Terrassa, a la rotonda del Doré. Aquesta gent no fan una gran inversió sense estudiar molt bé on hi ha mercat, és a dir, persones a qui agrada el seu producte. Jo no en sóc client, ni sóc favorable al fast-food. Però, sense superioritats morals, respecto la seva majoria d’edat i llibertat de criteri per menjar-ne. Tanmateix, pocs dies després, la CUP demanava al govern municipal que ho impedís perquè suposava “un pas més en la vampirització (sic) a què se sotmet la restauració local i les tendes de barri”. Terrassa, segons la CUP, estaria perdent la seva ànima a causa de la “macdonalització”. (Per cert: donat l’escàs pes econòmic de les hamburgueses de McDonald’s a Terrassa en comparació amb el que tenen els mòbils de Samsung i Apple, espero que els vigilants de les essències espirituals locals també s’hi pronunciïn en contra i ens imposin l’ús d’un telèfon de baquelita negra que hauria de fabricar Telstar -multinacional, però terrassenca- a Can Tusell.)

Poc abans havíem llegit que un altre grup empresarial -que també ha vist les possibilitats de creixement de Terrassa- feia una gran inversió en un nou gran espai comercial, el Terrassa Plaça, on s’instal·laran diversos comerços i outlets. Però, al cap de quatre dies, diverses entitats veïnals -les habituals, dirigides de fa anys pels mateixos, amb el suport dels de sempre- han començat a recollir signatures en contra. Segons aquests, el projecte no comporta cap benefici ni per al comerç ni per als terrassencs. És la gent que ens volen tornar a salvar de nosaltres mateixos, tal com ja fa anys ens van “salvar” de tenir un El Corte Inglés a l’antiga AEG. Una victòria pírrica: els terrassencs no han deixat d’anar a aquests grans magatzems -a Sabadell, esclar-, i si cal als outlets de la Roca Village, a Ikea o on sigui que els plagui comprar.

El més greu de tot plegat és que aquestes pressions es fan, primer, en un temps on hi ha una necessitat bestial d’inversions per crear ocupació. Segon, es fan sabent que els problemes del comerç local, en un món obert -també al comerç electrònic-, no es resolen impedint allò que no es pot aturar, sinó modernitzant-se i adaptant-se al client. Com el que ara vol fer el Mercat de la Independència. Tercer, totes aquestes campanyes a la contra no van mai acompanyades ni de bons estudis per demostrar allò que sostenen -hi ha poca cosa més que retòrica ideològica- ni d’alternatives -i inversions- que els poguessin agradar.

Aquesta minoria moralista i literalment reaccionària (és a dir, que sempre reacciona en contra de la novetat), a la pràctica, suposa el manteniment d’un món acabat que, d’altra banda, és el que ens va portar a la misèria actual. Entretant, la gran majoria de terrassencs prenen les decisions que els dóna la gana. És veritat que no es manifesten a favor de McDonald’s, de Terrassa Plaça, de El Corte Inglés ni de tantes i tantes franquícies que ja fa molt temps ocupen la ciutat. Però sí que ho fan amb els fets. En lloc de rondinar, actua. I actua, precisament, comprant segons les millors ofertes i els sistemes de venda que més els agraden i afavoreixen. I, davant d’això, l’autoritarisme moralista i reaccionari i les prohibicions sempre tindran les de perdre.