S’ha convertit en un recurs general apel·lar a la necessària cohesió de la societat catalana per posar objeccions a un procés d’independència de Catalunya. El perill de la fragmentació social és invocat no tan sols pels unionistes que confien –encara!– en un encaix feliç dels catalans a Espanya, sinó també pels sobiranistes dubitatius i fins i tot per molts independentistes de via lenta. Mai ningú no acaba de dir exactament per on se suposa que passaria l’esquerda d’aquesta divisió, és a dir, qui són els que no acceptarien el resultat d’un procés d’emancipació que –i en això, l’acord és total– només seria legítim en una expressió netament i àmpliament democràtica.
Continue reading