Cada dia quedo més astorat del cinisme polític que gasta el PP de Catalunya. Després d’haver portat el país a l’atzucac –i a fer-li fer el ridícul- d’enfonsar-li l’Estatut que havia votat en referèndum, ara demana al govern de CiU que actuï amb lleialtat institucional amb el govern espanyol que –suposadament- sortirà escollit de les urnes el 20-N. Però això encara pot considerar-se retòricament buit. No. El més gros és que hagi demanat que TV3 emeti el debat electoral entre Rubalcava i Rajoy que, com és habitual, exclou la resta de partits, i lògicament, també els d’àmbit català.

La lògica de l’acció política se sol guiar per la urgència de les raons electorals. Sempre hi ha unes eleccions a tocar que expliquen els moviments tàctics dels partits i de les administracions on governen. I sempre queda clar que l’estratègia política de fons, allò que apuntaria als grans principis polítics que se suposa que els hauria de guiar, queda ajornada per a un “després de les eleccions” que, naturalment, mai no arribarà. Ara mateix, quan fa tres mesos i mig que s’han acabat les eleccions nacionals, som a tocar de les municipals, per bé que després ja serem a un any de les espanyoles, i així successivament. Perquè, si no en vinguessin cap, ens inventaríem la possibilitat d’unes eleccions anticipades, tot seguiria igual.

• El que fa més interessant el moment actual ésque, com deia el poeta, ara sí que tot està per fer i tot éspossible. Alhora, també és el que el fa més arriscat: potpassar de tot, també allò que no voldríem que passés.Efectivament, el fracàs dels objectius de la reforma del’Estatut és tan evident que, per molt que l’amenaça delTribunal Constitucional sembli que el faci bo per moments, en realitat, la situació és insalvable. El nou Estatut ha deixat Catalunya sense horitzó polític i, en un clima com l’actual, la situació es fa insuportable. Vull dirque si el país funcionés bé, potser les aspiracions nacionals potser no es veurien tan urgents. Però, tal comva tot, el gruix més conscient del país, la gent més valuosa, els lluitadors de sempre i els d’ara, es revoltencontra un procés d’empetitiment del país, de reducció deles oportunitats i de manca de perspectives per a les noves generacions.
  Continue reading