L’ experiència subjectiva del temps ensenya que al llarg de la vida hi ha períodes d’una lentitud enganxosa i d’altres en què tot es precipita sense control. I en la política passa el mateix. Hi ha etapes d’una estabilitat asfixiant. I hi ha moments d’acceleració rabiosa, que exciten qui fa temps que esperava els canvis i terroritzen qui veu trontollar la que havia estat la seva posició d’avantatge. Ara, a Catalunya, vivim uns temps de gran fugacitat política en què no hi ha previsions que valguin. Sense haver acabat d’esbrinar on érem avui, sabem que demà pot passar qualsevol altra cosa. Els conservadors de dreta i d’esquerra estan malhumorats. I els que pensaven que mai arribaria el seu moment viuen desbordats per l’esperança d’un nou dia…..
