Salvador Cardús: «Els polítics hauran de fer un esforç per acomodar-se a les exigències del país»

Publiquem al nostre bloc l’entrevista de Teresa Bau al professor i sociòleg Salvador Cardús l’endemà de la manifestació més gran de la història de Catalunya, que va mostrar al món la voluntat d’un país que vol ser independent. Aquest sociòleg i periodista, reconegut per una trajectòria personal de compromís amb la llengua i el país, explica en aquesta entrevista les condicions que s’han de donar per a aconseguir la independència.

Al web www.escoltes.cat, hi anuncia:

Ja està disponible el nou número de la revista escoltescatalans, corresponent al període tardor-hivern 2011. Aquest número 13 aprofundeix a partir del seu article principal – que també inspira la portada – en l’aportació de l’associació i l’escoltisme català a la construcció del país. Per això, fa un repàs històric a les principals fites del moviment al llarg del segle passat, molt vinculades a la pròpia història del país, i proposa una reflexió sobre els futurs reptes que cal encarar.

Continue reading

Comencem amb un dubte de consulta de metge. A Catalunya hi ha vida més enllà del seny i de la rauxa? Tic-tac. Bé, entre el seny i la rauxa hi ha Salvador Cardús, hi ha els “sense nom”. Bé, hi ha un país. Entre les vores, els marges, les ribes, sempre hi ha un camí. Un camí per uns i uns altres, un camí per tots. Cardús en diu El camí de la independència. Anem a caminar.

Vostè és independentista?

Sí

Entrevista al diari digital Catalunya Oberta

Salvador Cardús (Terrassa, 1954) és periodista, escriptor, professor de Sociologia a la UB i una de les veus més fortes i consistents de l’independentisme català. És col·laborador de La Vanguardia, l’Avui i molts altres mitjans. Com a sociòleg, està molt atent a l’actual efervescència de l’independentisme, i fa un oracle de futur: en dos anys, les noves elits catalanes, que són majoritàriament independentistes, crearan un projecte sobiranista nou, més seriós, coherent i constructiu que l’actual.

– Vostè és un referent de l’independentisme des de fa molts anys. Pot valorar-me com ha evolucionat, agafant com a referència els anys 1990, 2003 i 2010?

– Els anys de la dècada del 1990 són els del pas cap a allò que Ramon Barnils va anomenar l’independentisme tranquil. Es tractava de

Sílvia Cóppulo, al bloc ‘Els secrets d’El Secret‘:

Vint anys després, s’ha fet jove: és extraordinari. Li he llegit ‘El camí de la independència’ (Ed. La Campana), proposta positiva i propositiva on no hi caben friquis, nostàlgics, radicals, tòxics, contrasistema, revoltadors malcriats, antiespanyolistes i cridaners. Que bé, penso.

Assegura que és l’única sortida davant del desastre que el Constitucional està fent amb l’estatut. Atzucac, en diu ell. I em transporta a aquells primers anys de l’AVUI, on els atzucacs t’enfonsaven a cada plana.

Continue reading

Resum de les conferències impartides a Donosti (11.03.2010) i Iruñea (12.03.2010).