M’ha deixat molt intrigat la frase de Javier Arenas, candidat del PP a la Comunitat Autònoma d’Andalusia, en el seu discurs d’aquest cap de setmana a Sevilla. Arenas va afirmar que “seremos beligerantes si a unniño andaluz se le obliga a estudiaren una lenguadistinta a la suya”, és a dir, l’espanyol.
Continue reading
- La rotunditat de la victòria de CiU li confereix una legitimitat democràtica que obliga a respectar la seva capacitat de decisió i acció, mentre es mogui ens els paràmetres d’allò que va prometre i de les expectatives que va crear. Qualsevol crítica a CiU, doncs, mereix una enorme prudència. I no m’agraden certes precipitacions crítiques, com les que confonen el missatge de cap d’any, que necessàriament ha de tenir un to general i apel·lar a les grans virtuts que ens faran falta els propers mesos, amb un programa detallat de govern, com si ja fóssim al discurs sobre l’estat de la nació. Que el govern treballi, i que ho faci segons l’encàrrec que ha rebut, i no pas segons allò que d’altres, en la comoditat de la crítica política, puguem desitjar.
Continue reading
- Tanquem l’any desfent-nos de set anys de tripartit, experiència fallida per haver-ho fiat tot a un dels pols de l’eix dreta-esquerra just quan el país ha estat sotraguejat per l’altra eix, el nacional. El país s’anava decantant cap a la independència, i els govern entenia que li demanàvem més polítiques d’esquerres. Mentre Espanya anava liquidant el model autonòmic amb el pretext de l’estalvi, a Catalunya s’insistia a fer polítiques socials en temps de retallades. De manera que, sense poder-ho evitar si no es volia tancar la barraca abans d’hora, el govern tripartit ha estat atrapat en el joc dels disbarats: “per aquí em diuen, per allà em responen…”, i res tenia sentit, i tot feia riure.
Continue reading
- No serà fàcil digerir els resultats del 28 de novembre. Pels partits, perquè guanyadors i perdedors hauran de llegir bé el sentit d’allò que han rebut o han perdut. D’això en dependrà el seu futur. Pels estudiosos del fet polític, perquè es fa necessari i urgent disposar de nous esquemes interpretatius que, més enllà de justificar a favor propi els resultats, permetin comprendre les claus fonamentals d’allò que ha passat. Fins i tot pels electors, que hauran de comprovar fins a quin punt el mapa final que han contribuït a crear s’ajusta a allò que esperaven i volien que passés.
Continue reading
- He estat en un esmorzar preelectoral, d’aquests en els quals després es fan preguntes per escrit. El públic el formaven sobretot homes -dels que no fitxem a la fàbrica ni al despatx-, la majoria encorbatats i d’aquests que estan tan preocupats per la internacionalització de l’economia, per la bona formació dels joves i per la crisi del valor de l’esforç. I, en ple 2010, després del que ha passat amb l’Estatut i vistes les conseqüències, encara hi ha hagut algú que ha repetit la pregunta eterna: “¿No creu que la llengua catalana és un fre a la instal·lació de noves empreses multinacionals a Catalunya?”.
Continue reading
- És cert que els extrems polítics sembla que es necessitin. I ara en tenim un exemple clar en el discurs electoral que fa el PP en relació a la immigració recent, i com aquest discurs escalfa ICV i l’ajuda a marcar la seva posició. De manera que, darrerament, cada vegada que el PP mou fitxa xenòfoba, ICV mou fitxa xenòfila, que és aquesta actitud ingènua i babau cap a l’estranger, i que ha substituït les antigues idees rousseaunianes del bon salvatge, seguida després pel bon obrer, després pel bon jove, després per la bona dona, encara el bon homosexual i, ara, pel bon immigrant.
Continue reading
- Impossible. Em sembla que és impossible que, amb la independència, encara hi hagués més decadència a Catalunya. Si més no, des del punt de vista econòmic, totes les dades asseguren el contrari, fins al punt que la pregunta habitual sobre si una Catalunya independent és viable econòmicament, caldria canviar-la per si és viable, a mig termini, una Catalunya dependent. Només cal que consulteu el llibre que acaba de publicar el Cercle Català de Negocis.
- La independència, que estic convençut que és un objectiu assolible en un període de temps raonable, serà el resultat d’un procés extraordinàriament complex que només una societat molt segura d’ella mateixa podrà dur a terme. El missatge d’una claredat absoluta que ens ha fet arribar Espanya els darrers temps sobre el final de trajecte autonòmic, ja ha ajudat a alguns ciutadans a adonar-se que l’unionisme era una ratera de la que calia sortir. Hem avançat molt en molt poc temps. Hi ha raons per a l’esperança.
Continue reading
- La lògica política és com la del porc: tot s’aprofita. De manera que la coincidència en el temps de la manifestació contra la interferència del Tribunal Constitucional sobre la voluntat política dels catalans expressada en el darrer referèndum de l’Estatut -una llarga història d’alta política- i una banal i prescindible victòria futbolística, ha permès fer tota mena d’interpretacions amb la pèrfida intenció de saber qui som més.
Continue reading
Tribuna TV ha entrevistat al sociòleg Salvador Cardús, actual degà de de la facultat de Polítiques i Sociologia de la UAB amb motiu de la recent publicació del seu llibre ‘Camí cap a la independència’.
Continue reading
