El sociòleg Salvador Cardús ens presenta el seu nou llibre i assegura que “Montilla ha estat decisiu en la construcció d’una visió diferent del que és la independència”.

Entrevista a El 9 Nou: Encara no coneixem els líders que ens portaran cap a la independència. (pdf)

• “Quimera“, diu Coromines, és “un monstre fabulós representat vomitant flames, el cap de lleó, el cos de cabra i la cua de dragó”. Prové de la mitologia grega i és present en l’heràldica medieval. I d’aquí deriva el sentit que té la paraula com a “creació de l’esperit que es pren com una realitat”. Doncs bé, és molt important que cada època sàpiga reconèixer quines són les seves quimeres, o sigui, que pugui distingir de manera lúcida què és realitat i què és creació -monstruosa- de l’esperit. I és així perquè la quimera sol acabar en inquietud i aflicció, sovint en malvolença i còlera, i encara en dèria i mania.
  Continue reading

La metáfora cordón sanitario aplicada a la política, como suele ocurrir con el uso de la mayoría de otros conceptos médicos – la necesaria “extirpación del cáncer del terrorismo”, el peligroso “virus del nacionalismo”, etcétera-es tremendamente inapropiada para los asuntos sociales y, en particular, para la democracia. Efectivamente, la petición del candidato de ICV a la presidencia de la Generalitat, Joan Herrera, para que ERC y PSC se unan a su partido en un “cordón sanitario” para frenar “las fuerzas políticas racistas y contra las ideas racistas” es, ante todo, profundamente antidemocrática.

• Des del punt de vista estrictament econòmic, Espanya no és Grècia. I Catalunya encara menys, sigui dit de passada. En aquest sentit, qualsevol ambigüitat que tingui el propòsit de contaminar l’economia espanyola comparant la seva situació amb el daltabaix dels grecs, o juga volgudament i interessada a fer trontollar –encara més– aquesta feble economia meridional, o contribueix sense consciència i irresponsablement a afavorir els especuladors que en volen treure partit. El problema de l’economia grega és extrem i els indicadors són esfereïdors.
  Continue reading

• Amb el total respecte institucional que li és degut i que em mereix, i amb independència de la vàlua personal dels diputats que el componen, tal com vaig escriure fa temps, el Parlament de Catalunya s’ha convertit en una ratera per a la política catalana. Vull dir que el marc jurídic espanyol en què s’ha de moure el nostre Parlament li posa uns barrots que fan impossible que pugui actuar amb la sobirania que els catalans li hem estat atorgant equívocament, en un pla simbòlic que no es corresponia amb el real. El nostre Parlament és -o, per ser més precís, voldríem que fos- l’expressió de la voluntat nacional del poble català.
  Continue reading

La tercera ronda de consultas populares sobre si se está de acuerdo con que “la nación catalana acabe siendo un Estado de derecho, independiente, democrático y social, integrado en la Unión Europea” – una pregunta que ha sufrido algunas variaciones en según qué ciudades-sigue siendo un fenómeno difícil de mesurar socialmente, de domesticar políticamente y de predecir electoralmente. Primero, difícil de mesurar en su envergadura porque las consultas se están desarrollando desde unas bases organizativas verdaderamente modestas, en algunos casos superando obstáculos más o menos sutiles, más o menos descarados.