És una obvietat que sense bona informació no hi pot haver bona política. O, dit d’una altra manera, que l’exercici de la democràcia pressuposa l’existència d’unciutadà ben informat , en els termes del sociòleg austríac Alfred Schütz. Segons Schütz, entre l’home del carrer que només coneix allò que experimenta directament i l’expert en un camp específic, hi ha el ciutadà que sap que el seu món personal està determinat per afers públics que no li són directament accessibles. Per això, aquest ciutadà necessita tenir accés al coneixement socialment derivat que li arriba a través d’analistes i comentaristes capaços de proporcionar informació contrastada i de fiar.

Me imagino la alegría que habrá tenido ahora Patxi López al saber que Pere Navarro, secretario general de los socialistas catalanes, pedía un gran acuerdo político en España para acabar con los “privilegios” del modelo vasco y navarro de financiación. Lo digo porque no hace ni tres semanas que Patxi López se alegraba muy mucho de que Navarro y el PSC, según su interpretación de las palabras de éstos, empezaran a “tomar distancia” y a “romper” con la “deriva” nacionalista del derecho a decidir, que no ocultaba otra cosa tan despreciable como el derecho a decidir la independencia.

Comenten l’actualitat Xavier Bru de Sala, escriptor i comissari de l’Any Espriu, Pere Portabella, cineasta; Salvador Cardús, economista i professor de Sociologia a la UAB; i Antoni Puigverd, escriptor.

Dimarts passat, després de setmanes d’haver d’escoltar la cançoneta que el Govern només es dedicava a la transició nacional, el president Mas presentava un complet pla de govern 2013-2016. Per dir la veritat, es tractava de la concreció ampliada d’allò que ja s’havia fet públic -sense gaire pena ni glòria- en ocasió dels 100 primers dies de govern. Ara, l’eixPreservació de l’estat del benestar se subdividia en un de cohesió social i serveis i un altre de desenvolupament sostenible i territori, i se n’hi afegia un de setè de projecció exterior amb menció especial a la identitat, llengua i cultura catalanes. I tot organitzat en objectius, mesures, actuacions i un sistema d’indicadors per avaluar-ne els resultats. Però res de tot això no va merèixer aquella atenció mediàtica que acaba carregant-se l’interès informatiu dels fets.

En temps de canvis radicals, el més difícil és deixar de veure el món que arriba segons els marcs de pensament antics i començar a entendre’l segons les traces d’allò que arriba. És per això que l’anàlisi del present s’ajusta malament a la clàssica dicotomia dreta-esquerra, i en canvi es divideix entre els qui veuen amenaçat l’ordre conegut, i els qui confien en la promesa de l’ordre que ha de venir. El que per a alguns és anunci de calamitats, per als altres és esperança de temps millors. No m’atreveixo a dir qui tindrà raó. Si els nous temps no acabessin d’arribar, hauran tingut raó els catastrofistes. Si l’eclosió del nou món es confirma, guanyarem els que hi apostem sense por.

Anàlisi de l’actualitat amb Salvador Cardús, professor de Sociologia a la UAB; Joan B. Culla, Professor història contemporània UAB; Joan Carles Girauta, escriptor i periodista; i Joan Subirats, catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB.

Diu que a Espanya encara es pregunten si això de la independència de Catalunya va de debò. Sembla que els espanyols no s’ho acaben de creure i es veu que molts pensen que si se surt de la crisi o si Espanya ens fa un més bon tracte fiscal, ens en desdirem. Fins i tot, per convèncer-se que no cal patir, posen en dubte que el president Mas sigui independentista. Així ho desvelava fa pocs dies l’anterior president espanyol, Rodríguez Zapatero, el valor de la paraula del qual coneixem prou bé tots els catalans i, particularment, el mateix Artur Mas.