Entrevistat per Jordi Grau.

Preferiria un govern fort, però creu factible que Mas, a qui va donar suport, pugui governar en solitari si ERC li dóna un suport ferm. Creu que en un any caldria convocar el referèndum.

Què hauríem votat els catalans el dilluns 26 si, a la vista dels resultats de diumenge 25, haguéssim tingut una segona oportunitat? La pregunta té sentit si tenim en compte que en una societat democràticament madura cada vegada hi ha menys vot d’adhesió incondicional a un partit. I sobretot quan, com passa a Catalunya, hi ha expectatives de canvis tan fonamentals com la d’aconseguir un Estat propi.

La primera vegada que vaig parlar d’Ernest Shackleton va ser en un article d’octubre del 2008 a l’Avui , titulat “A l’inici de l’expedició”. Després, hi he recorregut repetidament, cada vegada que he necessitat recordar que l’ambició política de la independència era la més gran, però també la més difícil que una nació es pot proposar. L’anunci al The Times per buscar tripulació, que advertia de les dificultats inherents a l’aventura, m’ha estat una metàfora molt útil per frenar els entusiasmes excessius. Poques vegades, però, he esmentat que si bé aquella expedició a l’Antàrtida del 1914 al 1916 no va tenir èxit, en canvi el personatge és estudiat per les seves qualitats de lideratge a l’hora de fer possible la supervivència de tota la tripulació, atrapada durant 22 mesos al gel a l’illa Elefant, després que el vaixell naufragués.

DONCS BÉ, ARA potser és el moment de recordar la història sencera, no fos cas que a la primera de les moltes dificultats que comportarà el nostre camí de la independència, ens acloféssim.

Tota l’actualitat a debat amb Jaume Roures, president de Mediapro; Salvador Cardús, economista i professor de Sociologia a la UAB; Joan B. Culla, professor d’Història Contemporània a la UAB, i Joan Carles Girauta, escriptor i periodista.

Fa unes setmanes havia establert, amb el punt d’ironia que demana qualsevol desig polític, una proporció àuria per al nou Parlament que sortís d’aquestes eleccions. Era un dibuix pensat per a un escenari sobiranista sòlid. És a dir, el que més convenia per donar resposta a la gran manifestació de l’Onze de Setembre passat. M’hi vaig acostar gaire?

D’una banda, deia, calia una participació alta, que situava en un mínim dels dos terços. Doncs bé: amb un 70 per cent, aquesta condició s’ha complert. Això és molt bona notícia. La segona condició era el suport parlamentari a l’estat propi dels dos terços, és a dir, més de 90 diputats.

Per Juan Bosco Martín Algarra (@martinalgarra)

En el tiempo que ha durado esta entrevista, 1.294.000 euros han salido de Cataluña para no volver. Informa de ello el “expolímetro”, una aplicación dela página web del profesor Salvador Cardús, periodista y profesor de Sociología en la Universidad Autónoma de Barcelona. Acudimos a él para que nos explique por qué el independentismo ha crecido en Cataluña hasta convertirse en el tema principal de la campaña que recién concluye. “El dinero es un factor”, recuerda Cardús, pero el mejor aliado del independentismo catalán ha sido “el gobierno español”.

“EL INDEPENDENTISMO HA CRECIDO PORQUE NOS HAN ESTADO HUMILLANDO”