En un dels reportatges recents de la NPR (National Public Radio), el periodista Linton Weeks parlava d’una “nació dividida” pel fet que els nord-americans no estan d’acord en res i que el país discuteix per tot. I això tant si es tracta d’estils de vida, com de debats de naturalesa pròpiament política. Així, l’opinió està dividida per si l’actual escoltisme femení nord-americà està sexualitzant les noies i perverteix els valors tradicionals de la família americana i, posem per cas, sobre la necessitat o no d’atacar l’iran per frenar el seu programa nuclear. Aquests debats acaben convertits en lluites tribals simbòliques, més al servei d’interessos partidistes que no d’ideologies contraposades.
Entrevista del 3/24 – Salvador Cardús i Josep M. Antentas, professors de Sociologia de la UAB, donen visions diferents del moviment 15-M
Pot veure el vídeo clicant sobre aquí.
El reconegut politòleg Bertrand Badie de l’Institut d’Études Politiques de París és dels que han vinculat més i millor l’anomenada Primavera Àrab al procés d’humiliació al qual aquests pobles han estat sotmesos històricament. Badie descarta, doncs, la idea del xoc de civilitzacions, perquè en les revoltes no hi veu tant components culturals o religiosos -d’altra banda, molt heterogenis dins de l’islam-, com factors de tipus econòmic. És a dir, es tractaria, sobretot, d’una revolta en contra d’una opressió social que sumaria humiliació amb manca de perspectives.
El TN Vespre del dissabte 12 de maig (2012) conté un reportatge breu, que va del minut 11 i 45 segons fins al minut 13 i 45 segons, on es contraposen les opinions de Joan Subirats i Salvador Cardús.
ESTAMOS TOMANDO CONCIENCIA DE QUE LA INCERTIDUMBRE FORMA PARTE DE LA CONDICIÓN HUMANA Y QUE NO HAY MANERA DE ESCAPAR DE ELLA SI NO ES CON ENGAÑOS Y FALSAS PROMESAS. LA METÁFORA YA NO ES LA DE LA OBESIDAD, SINO LA DEL ADELGAZAMIENTO
La grave crisis económica en la que estamos sumergidos -unos más que otros, cierto- tiene ya una gran repercusión social y cultural, y vamos a seguir ahogándonos en ella por mucho tiempo.
Davant de la dramàtica recessió econòmica que vivim es pot mirar d’entendre què ens hi ha dut i què ens en traurà, o podem buscar-hi culpables. És el dilema de sempre: comprendre o jutjar, que són dues actituds intel·lectuals oposades: comprendre fa difícil el judici, i jutjar, la comprensió. I mentre que la comprensió pot afavorir l’esperança de saber sortir del desastre, buscar culpables sempre condueix a hipòtesis conspiratives que acaben desmobilitzant perquè abonen el sentiment d’impotència i la desesperació.
